| equuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuus!!! |
[17 May 2007|08:38pm] |
| [ |
mood |
| |
 crazy |
] |
Neneeeeeeeeeees! Ahir va ser el dia més emocionant de la meva vida!
Tota la broma va costar molts diners, però realment va valdre la pena. Us explico. Ens vam llevar ben d'hora (encara no eren les 7) per tenir temps de dutxar-nos, arreglar-nos i esmorzar. El Mark (el ‘nòvio’ de l’Anna) ens va portar al Coach Station. L'autocar va sortir puntual a les 8.20. Eren 3 hores de viatge així que vam arribar a l'estació Victòria a les 11.20. Des d'allà directament vam agafar el metro per anar cap al Soho. Poc més tard de les 12 ja sèiem a la taula del japonès on vam dinar. Vam fer un festival del sushi que mal...
Vam sortir del restaurant aviat, amb temps per poder trobar tranquil•lament el teatre, que no teníem gaire situat. I llavors va passar una cosa graciosa: el teatre estava a 30 segons del restaurant! Va ser totalment casualitat, molt fort. De cop estem caminant i veig un cartell inmens "Equus". Així que una hora abans de l'obra ja erem davant del teatre. Vam entrar per recollir les entrades (per sort no hi va haver cap problema) i va ser llavors, al sortir, quan de cop veig al Richard Griffiths, és a dir, l'uncle Vernon. L'Anna i jo emocionades com unes tontes, saltant pel carrer. I res, per fer temps vam anar a fer un cafè.
Quan per fi vam entrar al teatre vam descobrir que estàvem a primera fila i a més centrades. Millor impossible. Potser per a segons quin tipus d'obra primera fila no va massa bé (un musical, per exemple), però ahir va ser perfecte. Es veia tot increiblement bé i teníem als actors a metre i mig de distància. Quan va començar l'obra i va aparèixer ell (Daniel Radcliffe / Harry Potter, s'entén), jo estava tan impactada que no podia ni respirar i l'Anna m'apretava la mà tan fort que em feia mal. Bé, paranoies de fan apart, l'obra va estar molt bé. Va durar 2 hores i mitja incloent una pausa de 15 minuts. Tràgica, però molt interessant. I sorprenentment la vam entendre més del que esperàvem. Evidentment no s'entenien totes les paraules i expressions, però se seguia la mar de bé. I els actors em van encantar, tots ells. Personalment vaig trobar que el Daniel Radcliffe sabia com aconseguir desprendre's del rol Harry Potter. No sé, tot plegat va ser... perfecte. No sé com descriure-ho. I la veritat és que el nen per tenir 17 anys està poc bo, saps? L'Anna i jo ens sentíem com una mica pederastes, babejant per un tio de l'any 89, que legalment encara no pot demanar cervesa... Realment t'oblides de Harry Potter quan el veus dient paraulotes, totalment despullat, fumant i mig tirant-se a una noia. Llàstima de no poder fer fotos.
Quan al final de l'obra els actors van sortir a saludar, ell estava just davant meu i durant uns segons vam creuar mirades. Ja sé que sono com una estúpida adolescent pirada, però va ser moooooolt emocionant. I l'Anna pegant-me cops de colze dient-me "tia, t'ha mirat, t'ha mirat!". Vam sortir del teatre tremolant i histèriques de l'emoció. Els 122 euros van valdre la pena, definitivament.
Llavors ja eren quarts de 6 i teníem gana perquè havíem dinat molt d'hora. Així que vam anar a fer un menú barat en un xino. Feia temps que volíem provar un "xino britànic", per dir-ho d'alguna manera. Així que vam fer el dia complet de menjar oriental. A l'acabar encara era una mica d'hora per anar a buscar l'autocar així que vam entrar en un bar i com que era aviat feien happy hour de mojitos, així que ens vam prendre un mojito. I llavors sí, metro i cap a Victòria station. L'autocar va sortir a les 8 i a un quart d'11 aprox ja erem a Southampton. El Mark ens va venir a buscar. I aquí s'acaba la història. Crec que no em deixo res...
Us poso aquí fotos que he tret d’internet i apart us dono el link de l’àlbum del facebook i així podeu veure les fotos que vam fer nosaltres: <http://soton.facebook.com/album.php?aid=57811&l=21b1f&id=286107551>
Molts petonets!!!
|
|
| looking forward to tomorrow!!! |
[15 May 2007|01:50pm] |
| [ |
mood |
| |
 excited |
] |
Hey guys!
Just to let you know that my little trip to London in order to go to the theatre to see Daniel Radcliffe's play (after eating a considerable amount of sushi) is happening tomorrow. And i'm really excited!!! I'll write soon explaining everything, ok?
Hope you are all good.
xxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
|
|
| Life's a snitch! |
[12 Apr 2007|07:36pm] |
| [ |
mood |
| |
 energetic |
] |
Wenu nenes, ja sóc a Southampton una altra vegada. Però aqsta no és la notícia important... La notícia important és q ja tinc el tatoo!!! VISCA!!! Una snitch q ocupa tot el meu clatell. Més mona... Aviat us posaré fotos, quan estigui una miqueta més curat.
I parlant dl tema. Bet, moltíssimes gràcies xl teu mail, wapa! De fet vaig agafar la inspiració d'allà. No t'ensenyo quin és el dibuix, ja ho veuràs quan us ensenyi el tattoo.
Apart d'això, no massa més. Q acabo d'arribar a caseta i ara me'n vaig a un pub a retrobar els amics. Ha sigut genial veure-us. I la propera vegada... serà per marxar a Escòcia! Ueeee! Per cert, q ja m'he acabat el llibre. ;)
Apa, cuideu-vos mil! xxx
|
|
| més dla vida... |
[12 Mar 2007|09:56pm] |
| [ |
mood |
| |
 lazy |
] |
Ok, noto q voleu més informació. Doncs allá voy, tot i q no sé ben bé què explicar... Intentaré fer un skema general dla meva vida actual, vale?
Aqst semestre tot ha canviat. Abans de Nadal, els nostres amics es reduien pràcticament als tailandesos i a l'Ash. Ara, per sort, la nostra vida social s'ha vist enormement ampliada. Amb els tailandesos seguim igual. Són un encant... L'Ash, en canvi, ha resultat ser bastant imbècil. Com aquell qui diu, quasi ni ens parlem. Jo diria q està gelós xq ara tenim mols amics a la classe. Ell sempre ens deia q tots eren raros, freakys. Xo definitivament és mentida. Poc a poc hem anat coneixent a molta gent, incloent al Boone i a tots els tios buenos q ni de conya haviem somniat a coneixer. Ara sortim de festa i ens trobem a molta gent diferent, tots super macus. A més gràcies a això el nostre anglès està millorant moltíssim.
Pel q fa a la uni... Bé, com q tenim més vida social, estem una mica més apàtiques amb les classes. Hem deixat una assignatura, British identity, perquè era molta feina a canvi de mols pocs crèdits d lliure elecció. Preferim concentrar-nos en les assignatures d filo, q són les importants. A més així tb podem gaudir més d l'erasmus, q és dl q es tracta.
La setmana q ve ja estarem d vacances. Aprofitarem x fer essays i feina diversa, i tb x fer alguna escapada un parell o tres d dies a algun lloc (q encara no sabem). Xo sobretot... molta festa! Qn sóc a Cerdanyola, sorto divendres i dissabtes com a molt. I sortir sol significar anar a algun bar a prendre alguna cosa amb el amics. Aquí, en canvi, les coses són molt diferents. Millors, la veritat. Es pot sortir qualsevol dia de la setmana i hi ha mols llocs per anar. Últimament anem mol a un lloc anomenat Jesters, q es genial. En realitat és un antro. No es ben be ni un pub ni una disco. No se com explicaru... Xo sempre et trobes moltissima gent, posen musica d fa anys q mola mil (l'altre dia van posar don'tstop me now i bohemian raposdy) i s'hi monten unes festes q déu ni do.
Suposo q ja només em queda passar "al tema". O sigui, el Luke. No sé què us ha explicat la Mentx, xo us resumeixo la història. Quan ens vam conèixer ens vam liar i durant 2 o 3 setmanes vam star aixi, liats. Llavors, despres dla visita dla Carmen i el cuñao, un dia es va rallar. Em va dir q jo li agradava xo q semblava q les coses s'estaven posant serioses i q ell no volia. Q jo marxo al juny, etc. I q abans q les coses es compliquessin era millor parar. Em va dir q millor ser només amics. A mi no em va fer molta gràcia, xo li vax dir q ok (què havia d fer?). Vax star una mica depre uns dies, xo no va durar, xq aqst cap d setmana vam coincidir d festa i ens vam tornar a liar. Ho vam estar parlant i la conclusió va ser aqsta: ningú vol res seriós xo ens ho passem bé junts. Així q ara no es pot dir q estiguem d res, xk no fem vida d parella para nada, xo quan sortim d festa o quan sigui, si els dos volem (q volem), doncs perfecte. La veritat és q es una solucio practica i a mi ja m'esta be.
Sips, Lali, el de les fotos és el Luke. I gràcies xls teus comentaris dl meu modelet! :)
La situació dl'Anna és diferent. Us vax dir q stà amb el Boone (Hugo)? Bé, no estan ben be junts, xo ells si q fan mes vida d parella. Són més monos... I ell és super majo.
No sé, q tot plegat mol wai. Jo diria q estem en el millor moment d l'erasmus, almenys fins ara. I flipo d veure q el temps passa volant, q ja ha passat mes dla meitat i q en dos dies no me n'hauré adonat i ja s'haurà acabat tot. Snif! Em dedicaré a aprofitar-ho al màxim!
Bueno nenes, ens veiem aviat. Torno el 29 i estaré allà fins al 12. Quan ens veiem ja us acabaré d posar al dia d tot, i igual vosaltres. Moooooooooooooooooolts kisses, darlings!
|
|
| Visca! |
[20 Jan 2007|01:21pm] |
| [ |
mood |
| |
cheerful |
] |
Hi everyone!
Què tal? Com va tot? Feia molt que no escrivia aquí, ho sé. Com sempre, la raó principal és l’estrès universitari. Essays, exams, oral presentations... Més pesats... I NO NEIXEN!!! Ahir vaig acabar tots els treballs i la setmana que ve comencen els exàmens. Fins al dia 1 de febrer no seré lliure. Vosaltres què? Suposo que esteu "en ello". Doncs molta sort!
Apart d'això... què més, què més... Aps! Per fi he aconseguit q l'Anna es llegeixi els llibres de HP. Finalment ha acabat el 6è i tinc algú amb qui parlar del tema. Ueeee!
Ah! Una anècdota. Els anglesos estan "payà". L'altre dia l'Anna i jo vam anar a prendre una birra a un pub. A la taula del costat hi havia un grup d'uns deu o dotze nois. Suposo q anaven bastant tajes xk en un moment determinat de la nit es van despullar sencerets, deixant-se només mitjons i corbata. Una estona més tard es van vestir, però van començar un joc nou que, quan un perdia, s'havia de treure la tita i sucar-la al got de pinta durant un rato. Després s'havia de beure la pinta. I l'Anna i jo a primera fila, tu! Ja no podré dir que no hagi vist una tita anglesa. És més, ja no podré dir q no hagi vist una tita anglesa sucada en cervesa anglesa. Tota una experiència.
Aquest cop no tinc fotos ni res, perquè hem sortit molt poc des q vam arribar. Tothom està empollant. Però notícies bones:
-Em van tornar un dels essays de filo i tinc bona nota (un 65, q ve a ser un notable)! Em va fer molta ilu, xk la combinació filo i anglès em tenia força 'scared'...
-El David... se'n va l'1 de febrer!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Sí! VISCA! Molt bé! Encara no sabem qui vindrà a viure a casa, potser un amic de l'Ady. Sigui qui sigui, serà millor q el David.
Au, un parell de comentaris a nivell personalitzat:
Mentxi: un poster de HP? Q cabrona, no? I a veure si comences a veure Lost. Et trucu aviat i parlem. Kisses sister!
Lali: merci x posar q penses en mi amb yesterday i don't stop me now. Va fer ilu! Q tal els primers examens universitaris? Petonets!
Bet: argh! l'anna i jo stem mirant "heroes" i mola molt. Però només 10 capítols! Aix... De "house" ja he vist la primera temporada. Aviat la segona. Besitos!
I si algú més llegeix això, com ara els cunyats (Jose, Toni), molts petons!
Apa gent, take care and be happy! It was a pleasure to see you all in Christmas. I really miss you guys! See you soon!
With love,
Rat
|
|
| me aburrooooo |
[05 Nov 2006|08:38pm] |
| [ |
mood |
| |
 bored |
] |
Hola!!!
Avui escric principalment perquè és diumenge, cosa que vol dir que estic avorrida. Aquesta ciutat és fucking boring on Sundays! De fet, és força avorrida tot el cap de setmana. Aquesta setmana la festa grossa va ser el dimecres i el dijous. Per què? Doncs ni idea, els anglesos són així.
I ja que escric, vull aprofitar per felicitar a la meva cosineta Bet, perquè avui és el seu sant. No sé quan veuràs això, nena, però dóna't per felicitada ok?
Vale, què més. Aquí cada dia fa més fred. En realitat ha estat en l'última setmana, que de cop s'ha posat a congelar. Vaig amb bufanda, guants, gorro i jaqueta gruixida. De veritat que al desembre o gener no sé què faré. Potser és per això que els anglesos estan tan bojos... S'ha de dir que moltes noies d'aquí segeuixen portant minifaldilles i tirants. Com cabres!
Tanmateix, el fred no atura la festa. Aquesta setmana ha estat força profitosa en aquest sentit. Cada vegada anem coneixent a més gent (anglesos inclosos) i fins i tot ja parlem amb alguna gent de les classes de filosofia, que semblava impossible!
Lali, sento informar-te que el tema ligues està bastant estancat... Però ja t'avisaré quan la cosa canvii! xD
Bé, aquí algunes fotos (i us indico nom i país, sempre d'esquerra a dreta).
Wilson, Montse, Robin i Paras, tots catalans:
Montse, Anna i Rocío:
Sheila, Mercedes, Montse, Anna, Robin, Paras i Wilson (Espanya, per resumir):
Chris (alemany), Anna i Pietro (italià):
Anna, Olatz, David, Davide (francès), Pierre (francès) i Montse:
Olatz i Thomas (alemany):
Robin, Wilson, Montse i Anna:
Mos i Phil (anglesos!!!):
Anna i Montse:
Montse i Paras:
Això és tot. Kisses from the crazy and freezing city of Southampton!!!
|
|
| My housemates |
[19 Oct 2006|02:02pm] |
| [ |
mood |
| |
 cold |
] |
Ei! Aquí estic un altre cop, amb el segon capítol.
Avui el tema són els meus companys de casa. Crec que ja us en vaig parlar una mica... Si explico alguna cosa que ja he explicat, us aguanteu (és que perdo el compte de les coses que explico i a qui les explico).
La primera persona i la més important, sóc jo.
I com que de mi no cal que us expliqui res perquè ja ho sabeu tot, passo al següent.
Aquesta és l'Anna, la meva amiga de l'ànima. La conec només des de fa 3 anys, però ara no sé què seria de la meva vida sense ella. Sempre ens ha anat bé estar juntes, però ara més, perquè va molt bé tenir algú que et pugui fer costat quan estàs tan lluny de casa. A més amb ella puc parlar català, cosa que s'agraeix.
Siguiente!
Aquest noi amb aquests ulls tan blaus és l'Ady, de 23 anys, l'únic anglès de casa (tot i que parla castellà, perquè és el que estudia). És difícil de descriure... Potser la característica més destacada és que és una mica "loka". La majoria ja deveu saber que és gay, i si el coneguéssiu més que ho sabríeu, perquè se li nota. Apart d'això cal dir que el conec poc, perquè és amb el que menys em relaciono. Ell aquí té la seva vida (feina, estudis, parella...) i es mou per ambients diferents. Com a company de casa no està malament, i ens ha ajudat amb moltes coses. Però sé que mai es convertirà en un gran amic, perquè aparentment es mou per interessos i és una mica llunàtic.
Next one!
A l'esquerra, la Olatz, 20 anys. A la dreta, la Rocío, 19. Ambdues basques i estudiants de traducció. Sens dubte, més fàcil tractar amb elles que amb els nois. Les 4 noies ens organitzem i ens posem d'acord per a les coses, en general sense problemes. I després anem darrera dels nois per aconseguir que s'adaptin a les normes de convivència. Tant la Olatz com la Rocío són bones ties i ens ho passem de puta mare anant de festa. Potser tinc una més d'afinitat amb la Olatz, però les 4 formem un equip força interessant.
Últimament potser ja no passem tant temps juntes, perquè la Olatz desapareix sovint per culpa d'un tal Thomas (...).
Ens han ensenyat una mica de basc, però és tant o més difícil que el xino.
I finalment...
Us presento al David, tot un personatge. És català, de la UAB, 23 anys i estudiant d'arqueologia. Un dels tios més estranys que he conegut a la vida i totalment surrealista com a company de casa. No és mal tio, però és un DESASTRE, en majúscules. Llums obertes, plats suposadament nets plens de sabó, claus perdudes, tapa del WC pujada, etc, etc, etc. De veritat que és una experiència que s'ha de viure per entendre-la. Jo em poso histèrica, ho reconec. Però no sóc jo sola, sinó tots. Haurem de tenir molta paciència, perquè falta molt i molt de temps...
Ups! Em deixava algú!
Aquesta coseta és el George, que és molt mono però totalment esgotador.
Bé, aquests són els meus housemates. S'accepten comentaris al respecte. Apart d'això, no sé què més explicar. Des que ha començat la uni que estic estressadíssima. La feina que et posen aquí en una setmana equival al que a la UAB fas en tot un curs. Així que durant el dia estic sempre ocupada, i quan tinc una estona és per anar a comprar o rentar roba. Però a les nits és diferent. Avui mateix anem de festa amb 3 nois que vam conèixer fa poc. Són nascuts a Barcelona, però un és de pares taiwanesos i els altres de pares hindús. Més monos...
Doncs apa, que espero que estigueu tots molt bé i que, com sempre, us trobo a faltar! Kisses a lot!
|
|
| My house (in the middle of the street) |
[13 Oct 2006|08:30pm] |
| [ |
mood |
| |
satisfied |
] |
Hola a tothom!
Encara q sembli mentida estic aquí, per fi, per explicar-vos cosetes i ensenyar-vos fotos. Ja sé que he tardat... però és q m'ha costat el meu esforç! A més abans no tenia internet a casa i ara sí (bien!).
Com que és impossible explicar-vos-ho tot alhora, ho aniré fent per passos. Avui el tema és la meva casa, la meva preciosa i estimada caseta.
Oi q és bonica? Doncs per dins encara més. Els passadissos i les escales són d'alfombra i a les habitacions hi ha parquet (bueno no sé si parquet és la paraula... és fusta una mica com rústica o no sé). De les 6 habitacions, 4 són dobles. Aquí teniu la meva.
No sé què us semblarà, però a mi personalment m'encanta. :)
La cuina i la sala són petitones, però també estan bé.
I el millor és el jardí, potser perquè sempre he viscut en un pis. A més és com doble, perquè té dues parts. I va genial per al gos. Us ho he dit, això del gos? L'Ady i el seu nòvio, el Matt, tenen un gos que passa moltes hores a casa nostra. Es diu George (como tú, cuñao!) i no es cansa mai de què li tiris el pal o la pilota. Sí, sí... mira com et canvia la vida quan fas un erasmus! Jo vivint amb un gos! Qui ho havia de dir... Ara no tinc fotos del George, però ja us l'ensenyaré. De moment, conformeu-vos amb el jardí.
Doncs ja està, aquí és on visc ara. Potser el pròxim capítol no serà d'on visc sinó d'amb qui... Prometo actualitzar aviat.
Mooooooooooooolts petons des de Southampton!!!
|
|
| buf! |
[10 Oct 2006|11:08pm] |
| [ |
mood |
| |
 angry |
] |
Nens! M'estic estressant molt. A veure, cosines i Toni. He fet el que em vau dir (foto a 400 d'ample). I es veu molt malament. Què està passant? A aquest pas aprendré a fer això al juny, quan ja sigui a Catalunya...
Ja em direu alguna cosa. Snif... tinc ganes d'ensenyar-vos fotos!
Kisses
|
|
|
[28 Sep 2006|11:38am] |
| [ |
mood |
| |
happy |
] |
Holaaaaaaaaa!
Per fi dono senyals de vida en el meu propi LJ! És que, apart de la meva falta de capacitat en tot allò relacionat amb les noves tecnologies, encara no tinc internet a casa i no puc connectar-me massa sovint. Però tant se val, la qüestió és que ara estic aquí. A veure si m'aprenc com funciona això...
Buf! A tothom li passa que quan tens moltes coses per explicar et bloquejes i no ets capaç de dir res? O només és a mi? Bé, ho intentaré. Com tots sabeu, o hauríeu de saber, fa poc més d'una setmana que me'n vaig anar d'Erasmus a Southampton. En aquest temps no he parat: conèixer la ciutat, fer amics, adaptar-me als nous horaris, nou clima, nou menjar, nova moneda, nous preus, nou idioma, nova casa... En definitiva, tot és nou. A estones és una mica estressant, però en general és molt emocionant.
Les classes a la uni encara no han començat, així que de moment ens dediquem a integrar-nos i fer turisme. La ciutat està molt bé i hi ha milers d'estudiants de tot arreu i molt moviment nocturn. Però el millor és la meva caseta: 2 plantes, 6 habitacions, jardí... No sé, a mi m'encanta. Serà perquè sempre he viscut en un pis. És cert que organitzar-se 6 persones és una mica difícil... i ha creat alguna situació de tensió... Però en termes generals molt bé. Apart de l'Anna i jo, hi ha l'Ady, que és un noi anglès "majo" tot i que una mica llunàtic i floreta, el David, que és català, la Rocío, que és basca i encara no la conec gairebé gens perquè va arribar fa 2 dies, i finalment la Olatz, que també és basca i és molt bona tia. Bàsicament anem sempre juntes la Olatz, l'Anna i jo. Això fa que a vegades no parlem gaire anglès, però quan comenci la uni serà diferent.
A més quan sortim de nit amb altres erasmus ja parlem anglès. De moment em conegut italians, alemanys i francesos. Aquí hi ha molts orientals, però no n'hem conegut perquè van al seu rollo.
Què més? Doncs ara mateix no sé, i a més no em queda massa temps de conexió. Així que em despedeixo, però prometo que a partir d'ara aniré escrivint cosetes ok?
Que sapigueu tots que us trobo molt a faltar, però que aquí tot va molt bé. Petonets per tots i, en especial, per les meves cosinetes, Bet i Lali, i per la meva germaneta estimada. Love you all!!!
BoLLiTo
PD: algú em pot dir com collons es pot posar fotos aquí???
|
|
| navigation |
| [ |
viewing |
| |
most recent entries |
] |
|
|
|
|
![[info]](http://l-stat.livejournal.com/img/userinfo.gif){kind=small}
bollito85's journal
